blogf1

El pasat 30 de setembre va sortir a la venta el videjoc oficial del campionat del mon de Formula 1 2010, un joc desarrollat per Codemasters, un equilibri perfecte entre un simulador de carreres i l'arcade dels nous jugadors. Aquest joc, sens dubte l'hem d'afeguir entre els principals jocs de simuladors del mercat, i es que no podem tenir mes que bones paraules per descriure un joc que presenti tals caracteristiques, un joc que el seu realisme es tal que podriem arribar a confondre entre una partida de simulador o una carrera retransmesa per la televisió.

Com era d'esperar, s'ha invertit molt en aquest joc, no només en temps, sino econòmicament també i això  s'ha transmès en un èxit rotund pel que fa la seva venda, i les critiques de les revistes especialitzades el situen entre els millors jocs. Per aconseguir-ho, els desenvolupadors britanics han apostat directament no per un estil arcade (pràcticament nul fins i tot en els nivells de dificultat més assequibles), sinó per un simulador molt complert, tan dins com fora de la pista. Així, els aficionats al gran circ de la Fórmula 1 es van a veure sorpresos per la quantitat de detalls que tanca F1 2010, però això sí, sempre dins de l'habitacle del nostre monoplaça. I és que alguna cosa molt característica del videojoc és que, des de la primera fins a l'última carrera, viurem sempre des del punt de vista del pilot. Així que oblidar-vos de fer les vegades de mecànics en boxes o responsables d'escuderia, perquè aquí el més important es prèmer l'accelerador.

 En tot cas, el que és evident és que, aquest joc suposa un abans i un despres pel que fa la manera de veure els simuladors de carreres, i el seu realisme és tan elevat que ens podem endinsar en el mon de la Formula 1 com si fóssim un pilot professional, en definitiva, un joc que qualsevol amant del motor desitjaria tenir.

La temporada 2010  arrenca amb bones perspectives per al jove barceloní. Els seus primers dos punts van arribar en el GP de Malàisia , i els de l'equip Toro Rossa en la present temporada, el converteixen en el segon pilot més jove a obtenir-los, després de Sebastian Vettel. La història continua....

Ningú pot negar que el jove pilot català ha passat de ser una jove promesa a un pilot el qual al seu segon any a la F1 està completament adaptat i amb possibilitat de competir amb monmoplaçes a priori millors que el seu , tenint en compte que la seva campanya l'anterior temporada va començar quan ja s'avia iniciat el campionat com a substitut del pilot Sebastian Bourdais.

Aquest any, en Jaume ha aconseguit realitzar bons papers en les curses disputades, i ens té acostumats a veure'l sovint per davant del seu company d'equip Sebastian Buemi. Aixi doncs, si ens parem a analitzar els seus resultats aquesta temporada podem extreure'n el seguent:

GP Bahrein: en Jaume va arriscar en la sortida, superant a quatre adversaris, per després buscar el seu lloc en carrera i tractar d'aconseguir la bandera a quadres. En un duríssim GP ,Alguersuari va aconseguir el millor resultat del seu jove historia als seus 19 anys, registrant a més la 8ª volta ràpida i sent l'últim pilot no doblegat pel guanyador de la carrera.

GP Australia: el jove pilot recordarà per sempre aquesta carrera com un màster en tàctiques defensives de pilotatge i d'aprofitament dels pneumàtics al costat de'l heptacampió del món, Michael Schumacher, amb el qual va lluitar durant més de mitja prova. El punt es va escapar a una volta del final, però la seva actuació no va passar desapercebuda per als grans noms del Gran Circ.

GP Malaisia: Alguersuari es va convertir, al costat de Sebastian Vettel, en el pilot més jove de la història capaç de sumar punts en F-1. Als seus 20 anys i 12 dies, el català va completar una carrera a l'atac perfecta i que sempre recordarem pel seu impecable avançament per l'exterior a Nico Hulkenberg i els seus atacs davant Vitaly Petrov. La premsa mundial va confirmar a partir d'aquesta actuació a Jaume com a ferma aposta de futur.

GP Xina: Nova carrera boja marcada per la pluja i els incidents. Alguersuari va esquivar a Liuzzi en la primera corba i es va posicionar en els punts durant la primera fase de la prova. No obstant això, un inoportú toc en doblegar a l'Hispània de Bruno Senna li va ressagar algunes posicions i li va deixar fora dels punts. Amb tot, el seu ritme de carrera va ser considerablement  ràpid, com demostra la seva volta ràpida en carrera, la setena absoluta.

GP Catalunya: Jaume Alguersuari va protagonitzar la millor sortida de la seva carrera esportiva en guanyar sis posicions en els primers metres. Del 15º lloc de graella al 9º amb el qual va sortir del segon viratge, el català va realitzar un impecable primer stint, resistint els atacs de Robert Kubica durant la primera desena de voltes. No obstant això, el bloqueig de la pistola pneumàtica que cargolava la roda davantera esquerra li va fer sortir de la zona de punts en el seu retorn a la pista. A partir d'aquí, en Jaume va efectuar una impecable actuació, tornant a avançar per l'exterior del primer viratge a Nico Hulkenberg i llançant-se a la caça de Rubens Barrichello. L'única trava va arribar de part de l'injust Drive Through per copejar a un Hispània en doblegar-ho. Però Jaime no va perdre la fe i, al final de la prova, la sortida de pista d'Hamilton li va donar un merescut punt de regal.

GP Monaco: Carrera en clau de futur d'Alguersuari, que va acumular uns quilòmetres que seran decisius el proper 2011. El pilot de Toro Rosso no va cedir una sola posició en tota la carrera, arribant a aguantar durant les dues voltes prèvies al seu únic pas per boxes els atacs del Campió del Món, Lewis Hamilton. En la fase final de la prova, Jaime es va enganxar  a l'aleró del seu company d'equip, que havia sortit més endavant en la graella de sortida, i va millorar volta a volta els seus millors temps. Al final del GP, una sanció a Michael Schumacher per avançar irregularment a Fernando Alonso en l'última volta ha elevat a Alguersuari fins a la 11ª posició final.

GP Turquia: Alguersuari va tornar a portar el seu Toro Rossa a la meta després d'una carrera marcada per la calor, els problemes amb els pneumàtics i la lluita amb el vehicle després de la intermitent pluja caiguda en la fase final del GP.

L'espanyol va arrencar amb pneumàtics durs, mantenint-se en 14º lloc dins del llarg grup de pilots que encapçalava el Renault de Vitaly Petrov. Toro Rosso li va cridar a boxes en el 15º pas per meta per reemplaçar el primer set de goma dura, reintegrant-se a la pista en 14ª plaça. A partir d'aquí, Jaime es va quedar al deixant del Sauber de Pedro de la Rosa i va tractar d'augmentar al màxim el seu ritme per guanyar a Vitantonio Liuzzi els segons que després necessitaria en el segon pas per boxes per muntar la goma tova. Aquest tràmit va arribar coincidint amb el 42º pas per meta, i va acabar per despertar l'agressivitat del català. Ni curt ni mandrós, i malgrat la pluja, que començava a caure de forma intermitent, Alguersuari va rebaixar el seu millor temps a 1'29"820 i 1'29"535, voltes ràpides absolutes de la carrera en aquest moment. El barceloní es va mantenir d'ara endavant en aquests cronos fins a acabar el seu 7ª prova consecutiva aquest 2010 en 12ª plaça, una vegada més per davant del seu company d'equip

 GP Europa (Valencia): Alguersuari no va poder signar aquesta vegada una de les sortides "marca de la casa", i amb prou feines va poder guanyar una posició de partida davant Pedro de la Rosa, que després va perdre en el tercer pas per meta. A partir d'aquí va començar una carrera "de trinxeres", sense amb prou feines moviments de posició. De fet, en l'únic gran terratrèmol de la mateixa, l'accident de Mark Webber i Heikki Kovalainen, que va provocar l'entrada del cotxe de seguretat en la volta 9, Jaume no va poder treure excessiu profit, quedant embussat a la zona baixa, després de Massa i per davant de Schumacher. Alguersuari no va poder més que seguir fins a la bandera a quadres a esclat de Massa i resistint els atacs de Schumacher. Amb tot, les sancions a alguns rivals, que no van aplicar el protocol establert amb el *Safety *CAr en pista, va acabar elevant al barceloní de la 15ª a la 13ª plaça final

GP Alemanya: L'actuació d'en Jaume a Hockenheim va quedar seriosament hipotecada en el primer gir, que un contacte amb Sébastien Buemi li va destrossar l'aleró davanter i el va relegar a les últimes posicions. D'ara endavant, Alguersuari va iniciar una frenètica remuntada que li va portar a superar a cinc rivals abans de la seva preceptiva parada en boxes, després de la qual es va reincorporar en 16ª plaça. Tot seguit, nou duel amb Adrian Subtil resolt al seu favor li va deixar en 15º lloc i amb terreny lliure per davant, que Jaime va aprofitar per tirar amb força i assenyalar les seves millors voltes de la prova. Tal va ser el seu ritme que, en l'últim pas per meta, va assenyalar el seu millor temps, un magnífic 1'16.971, un dels cronos més competitius de la carrera

GP Hungria: La carrera d'en Jaume amb prou feines va durar 5 quilòmetres. L'espanyol, que havia perdut una posició en la difícil arrencada, rodava per davant del seu company quan el seu motor va dir prou en el segon gir, protagonitzant el seu segon abandonament de l'any.

Pel que resta de temporada en Jaume es mostra optimista, i tot i que no ha renovat amb l'equip per continuar la seguent temporada, el pilot barceloni no dubta que amb esforç i dedicacio tot es possible, aquesta es una de les virtuds del jove pilot que mai dona res per perdut i sap passar pagina quan una carrera les coses no li van del tot be.

 La prohibició de repostatge durant la carrera i un nou sistema de puntuació que s'extén als deu primers classificats i prèmia mes als guanyadors, són els principals canvis en els reglaments del campionat del món de F1.

Aquesta però, no és la primera vegada que la FIA decideix prohibir parar per repostar carburant durant un Gran Premi, ja que entre 1984 i 1993, aquesta acció ja no era permesa. mentre que a partir de 1994, ja tornava a esser totalment lliure. l'única raó que aporta la FIA per realitèzar un canvi de reglament com aquest és la seva voluntat de convertir de la F1 un esport més atractiu i que possibiliti més avançaments, dit en altres paraules, es vol passar dels avançaments al Pit Lane durant el repostatge i l'estratègia de cada equip, a avançaments a la pista per mèrit propi. Tot i que amb aquestes noves mesures, és obvi que la quantitat de carburant que s'estalvia és considerable i s'evita així el malgast innecessari dels monoplaçes per perdre pes en el seu dipòsit per treure el màxim rendiment de les prestacions que el cotxe pot oferir.  aquestes mesures al mateix temps suposen una obligació per els mecànics a instaurar un dipòsit  més gran, i és que els cotxes hauran d'iniciar la carrera amb una carrega de 160 Kgs de combustible, la qual cosa obliga a instalar canvis en les dimensions i distribució del monoplaça.

Altres canvis a tenir en compte:

Premiar al vencedor El sistema de puntuació torna a modificar-se, aquesta vegada, la sisena en els 61 anys de campionat, de manera radical, amb l'objecte de premiar més al vencedor i estendre els punts als deu primers. Ara el vencedor tindrà 25 punts, enfront dels 10 que es donaven en les set últimes temporades, i després de l'es repartiran de la següent manera: 18 (2º), 15 (3º), 12 (4º), 10 (5º), 8 (6º), 6 (7º), 4 (8º), 2 (9º) i 1 (10º).

Onze jocs de pneumàtics Pel que fa els pneumàtics per a la present temporada, cada pilot disposarà d'onze jocs, sis duros i cinc tous, dels quals hauran de retornar tres en finalitzar els entrenaments lliures del divendres, encara que no els hagin utilitzat. A més, els deu pilots que participin en l'última part de la sessió de classificació hauran d'iniciar la carrera amb les rodes amb les quals aconsegueixin el seu millor temps per a la formació de sortida.

Canvi de motor Altres canvis introduïts en el reglament són la penalització pel canvi de motor a partir de la novena unitat, que passa de cinc a deu llocs en la formació de sortida, per a la primera carrera. Els equips també tindran la possibilitat de fer rodar els divendres al seu pilot de proves, amb el motor i els pneumàtics del titular.

l'australia Mark Webber (Red Bull)s'adjudica el Gran Premi de Catalunya per davant de l'heroi local Fernando Alonso (Ferrari) i de l'alemany Sebastian Vettel (Red Bull). Webber va dominar amb mà de ferro la carrera de començament a fi. Per la seva banda, Fernando Alonso, es considera satisfet amb la segona posició  després d'arrencar des de la quarta plaça, cal dir també que aquest en certa manera es va veure afortunat amb els problemes que Vettel tenia en el sistema de frenat del seu cotxe ja que es va veure obligat a avançar la seva aturada al Pit Lane i el mateix amb Lewis Hamilton que a dues voltes per el final es va veure sorprès i no va poder creuar la bandera de quadres.

 Jaume Algersuari també en va treure profit de la situació i amb els inesperats abandonaments dels dos pilots, aquest va aconseguir arribar en desena posició i sumar un punt molt valuós  per ell i per l'equip. Qui no va tenir tanta sort va ser Pedro de la Rosa que va abandonar després de colisionar amb un altre vehicle a les primeres de canvi.

En general, podem confirmar que a la població  de Montmeló s'hi va viure una jornada apassionant de motor, on tant equips, organitzadors i pilots en van extreure una valoració positiva i tots coincidien al afirmar que havia estat un èxit rotund pel que fa assistència d'aficionats i sistemes de seguretat, amb els comissaris que això implica. Una altra bona noticia pel Circuit es que ja s'ha confirmat que tindrem Formula 1 a Montmeló com a minim fins al 2016 i que aquest es troba entre els principals circuits per ser escollit Gran Premi d'Europa els seguents anys.

El pròxim cap de setmana 7,8 i 9 de maig es disputarà al Circuit de Catalunya la cinquena prova puntuable per el mundial de Fòrmula 1, un Gran Premi esperat per els aficionats al món del motor pero també per els pilots, ja que la majoria d'ells consideren el Circuit de Catalunya com un dels més atractiusi complerts del mundial.

No obstant, entre ells, el pilot asturià Fernando Alonso ha manifestat en més d'una ocasió que sempre s'hi troba bé corrent a casa, i que al sentir el calor dels seus fans, l'anima a donar-ho tot per no decebre als milers d'espectadors que es desplaçen d'arreu d'Espanya per seguir la competició a peu de pista. Els pilots catalans, Pedro de la Rosa i Jaume Algersuari, van assegurar que còrrer a casa sempre és especial i que res és comparable al sentir els aficionats entregats animant als pilots de casa i que sens dubte, puntuar aquí a part de ser important per el campionat, seria molt especial per ells.

Però abans de que s'apaguin els semàfors i començi el Gran Premi, cal analitzar les principals característiques del Circuit.

NOM: Circuit de Catalunya

LOCALITZACIÓ: Montmeló (Barcelona)

GRANS PREMIS ORGANITZATS FINS 2010: 17 GPs

CAPACITAT ESPECTADORS: Fins a 107.000

LONGITUD PISTA: 4.655 Kms

CURVES: 13 en total  (5 d'esquerres i 8 de dretes)

VELOCITAT MÀXIMA: 325 Km/h

POLE POSITION: 1:21.421 (F.Massa- Ferrari: 2007)

VOLTA MÉS RÀPIDA; 1:22.680 (F.Massa-Ferrari: 2007)

Després d'unes temporades difícils per el pilot asturià a Mclaren i Renault, on les coses no li acabaven de sortir del tot bé, Fernando Alonso no podia començar millor la temporada i la seva arribada a Ferrari al adjudicar-se la primera carrera del mundial. Alonso va demostrar perquè és bicampió del món i va realitzar un gran premi magnífic al partir de la tercera posició i acabar pujant a l'esglaó més alt del podi per davant del seu company d'equip Felipe Massa i el britànic Lewis Hamilton.

Les coses no van anar tant bé per els pilots catalans Jaume Alguersuari que es va haver de conformar amb una tretzena plaça i Pedro Martínez de la Rosa que no va poder acabar el Gran Premi per problemea amb el seu monoplaça.

Si el mundial d'enguany es presentava interessant, l'expectació augmenta encara més perquè s'apaguin els semàfors i arranqui la temporada 2010 amb la noticia de la tornada a la Formula 1 del set vegades campió del món Michael Schumacher, després de tres anys fora de la competició, el kàiser finalment va optar per acceptar l'oferta proposada per Ross Brown i  endinsar-se de nou al món dels monoplaçes a les mans d'un Mercedes-Benz i sent aquest company de l'altre pilot alemany Nico Roserg.

Schumcher, amb 40 anys renova per almenys dos anys més al mundial de F1 i amb el que fins ara és el cotxe campió del mundial de constructors del 2009, i el que va convertir a Jenson Button com a flamant campió la pasada temporada recau en mans del de Kerpen al sortir a la llum l'incorporació del britànic a l'equip Mclaren.

Amb aquest blog, mirem enrere per conèixer la llista de tots els campions del món de Fòrmula 1. Els motors dels cotxes ja començen a rugir i tot és a punt perquè començi aquest mundial 2010, un campionat que té tots els ingredients per ser un dels més apassionants de la història, qui s'apuntarà a la llista com a campió del món de Formula 1 2010?